VideoText.cat

ES

↑ Borrar
00:00:03:00 construcció social de la maternitat i la paternitat ara des de la
00:00:06:00 bioètica i la
00:00:08:00 gestació subrogada, tenim entre nosaltres a
00:00:10:00 Marta Roca i Escoda. Doctora en Sociologia per la
00:00:14:00 Universitat de Ginebra, és actualment professora d'estudis de gènere de la
00:00:18:00 Universitat de Laussanne, investigadora associada del
00:00:22:00 Groupe de Recherche sur l’Action Publique (GRAP) de la
00:00:24:00 Universitat Lliure de Brussel·les i de
00:00:26:00 l'Institut de Dret i Tecnologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. El seu àmbit de recerca és la sociologia de l'acció pública i la sociologia del dret. S'interessa pels processos de
00:00:37:00 reconeixement de les parelles i famílies homosexuals, els
00:00:40:00 debats juridico-polítics i ètics sobre la filiació i el reconeixement de les
00:00:44:00 minories socials i ha publicat recentment el llibre
00:00:48:00 "El camí cap al reconeixement: l'institucionalització de les parelles homosexuals a Ginebra".

MARTA ROCA I ESCODA:

Moltes gràcies. Primer de tot dir que em fa molta il·lusió estar aquí i parlar després de Maria Jesús Izquierdo, a qui vaig tenir de p
00:01:30:00 canvis, sobretot jurídics, que hi haurien d'haver en el
00:01:36:00 sistema de filiació a través d'una mirada històrica als
00:01:44:00 processos de reivindicacions de les parelles i famílies homosexuals, en el marc de les
00:01:50:00 democràcies occidentals.

Treballo, sobretot, la
00:01:59:00 gestació per subrogració. Evito parlar de
00:02:02:00 maternitat perquè amb les noves tecnologies la maternitat es pot dissociar totalment de la mare social. També per respecte a tots els debats que hi ha actualment pel
00:02:32:00 reconeixement de la parentalitat homosexual, parlo més de gestació que de maternitat. I subrogació tampoc m'agrada perquè és un terme molt lleig. M'agraden més els francesos que diuen
00:02:48:00 "gestation pour autrui" [gestació per un altre].

El cas de la
00:02:56:00 paternitat de les parelles gais crec que és interessant perquè és el que radicalitza més el
00:03:02:00 canvi en la filiació, ja que la figura materna es perd.

Intento creuar les
00:03:11:00 tecnologies aplicades a la reproducció i
00:03:15:00 l'obertura dels drets a les minories sexuals des de l'exigència de l'evolució dels
00:03:21:00 drets socials individuals intrínseca a les premisses de les
00:03:24:00 democràcies lliberals, des d'una òptica del
00:03:27:00 lliberalisme polític.

I ho faig no des de la
00:03:32:00 bioètica, tot i que n'analitzo una mica els debats, jo m'hi acosto, com a sociòloga, des d'una
00:03:37:00 sociologia moral i política.
00:03:38:00 Tampoc feminista en aquest cas, perquè si bé treballo dins els estudis de gènere i sóc feminista, com que és un debat semblant al de la prostitució prefereixo
00:03:53:00 no prendre posició.

Aquest fenomen es basa en el
00:04:03:00 contracte entre una dona, que du a terme un embaràs -on les modalitats i combinacions genètiques són nombroses- i una altra parella. En el part, la
00:04:12:00 persona nascuda és atribuïda a la o a les persones que han emprés el
00:04:16:00 procés voluntari de paternitat o maternitat.

En
00:04:19:00 termes de filiació, aquesta pràctica capgira
00:04:22:00 l'adequació de la procreació i la reproducció biològica al
00:04:26:00 sistema de filiació establert fins ara jurídicament, i que pressuposa que la mare és la persona que pareix i el pare el progenitor.

La
00:04:37:00 lliberalització de la procreació qüestiona les regles de filiació, concretament la possibilitat que hi hagi més d'un pare o més d'una mare o també l'afirmació de que la mare és la dona que pareix.

En alguns països veïns com
00:04:49:00 França -on ara el debat és prou violent- han plantejat aquest fenomen a través d'una
00:04:56:00 definició que ells anomenen antropològica i psicoanalítica i que
00:05:06:00 nega rotundament la modificació del sistema de filiació establert.

En el
00:05:26:00 cas espanyol i en el belga, amb
00:05:30:00 l'obertura al matrimoni a parelles homosexuals i el reconeixement a totes les lleis que hi van intrínseques, el
00:05:40:00 model de filiació heterosexual s'ha trencat en part.

El que més m'interessa, però, és el cas de les
00:05:52:00 parelles gais. Jo vaig fer una recerca finançada per la
00:05:58:00 Fundació Grífuls, en bioètica, sobre els
00:06:01:00 processos de paternitat de les parelles gais. Vaig anar amb molta cautela, perquè les persones que m'avaluaven la beca eren feministes que estaven completament en contra de la gestació per subrogació, pel que vaig haver de relativitzar molt les coses.

00:06:23:00 parelles gais que han fet aquest procés de paternitat i que ja són pares. La
00:06:34:00 legislació actual a Espanya no permet la
00:06:36:00 gestació subrogada i declara nul de ple dret qualsevol
00:06:39:00 contracte de subrogació. La
00:06:41:00 llei de reproducció assistida de 2006 ho estableix així i insta a les autoritats a inscriure com a mare legal del nascut la dona que ha parit.

La
00:06:55:00 situació legal europea varia en funció dels països. Només algunes legislacions, molt poques, permeten
00:07:00:00 acords de subrogació i amb moltes clàusules. Als
00:07:05:00 Estats Units la regulació de la subrogació varia segons els estats. Però al de
00:07:09:00 Califòrnia la filiació s'estableix per la
00:07:12:00 voluntat de tenir fills i això és un canvi molt important respecte als altres països que l'estableixen a través del part. Posicionament jurídic que contrasta amb el
00:07:27:00 cas espanyol, basat en el
00:07:29:00 dret romà on la
00:07:30:00 reproducció assistida fonamenta el seu esperit en la locució llatina:
00:07:36:00 "mater semper certa est".

Per aquest motiu,
00:07:43:00 Califòrnia és un dels destins preferits de les
00:07:46:00 parelles homosexuals masculines que volen accedir a la
00:07:49:00 paternitat, on el pare ho és perquè desitja ser-ho i així ho estableix mitjançant un contracte independentment de la relació biològica.

És molt difícil calcular el
00:08:01:00 nombre de famílies espanyoles que han recorregut a la
00:08:03:00 subrogació uterina a l'estranger. Fins fa poc, la subrogació era un
00:08:08:00 fenomen invisible però molt practicat per
00:08:11:00 parelles heterosexuals. fins ara s'ha fet molt discretament perquè a les famílies heterosexuals els hi costava molt poc fingir davant el registre civil o consolat que la gestació havia estat duta a terme per la mare legal.

El debat que s'ha desfermat é
00:08:38:00 parelles gais s'havien
00:08:40:00 negat a fer la inscripció del registre civil dels seus fills davant el consolat californià. Ningú se n'havia queixat fins ara, però s'havia produït una
00:09:00:00 explosió de natalitat d'espanyols que no s'explica per enlloc. Inclús hi ha hagut
00:09:06:00 investigacions de militants homosexuals que s'han trobat en aquest cas i que estan intentant demostrar-ne la hipocresia. Inclús hi havia mares que havien arribat a Estats Units després del naixement del fill. Hi ha hagut
00:09:22:00 debat polític per això: per la negació d'inscriure els fills al registre civil del consolat perquè no es podia fingir.
00:09:38:00 Reivindicacions dels pares gais i
00:09:44:00 evolució de cara a la
00:09:46:00 filosofia del dret i a les premisses de les
00:09:51:00 democràcies lliberals:

-
00:09:53:00 Primeres accions que van fer no apel·len directament al dret, sinó que utilitzen un argument molt pràctic: poder
00:10:03:00 inscriure als nens de pares espanyols als registres civils espanyols. Ells van veure que aquesta nova reivindicació trobava suport a la
00:10:11:00 llei 13/2005 que obria el matrimoni a les persones homosexuals, ja que s'esmenta el
00:10:20:00 reconeixement de la doble maternitat en els matrimonis lèsbics, amb independència d'una vinculació biològica. Aleshores, els pares gais troben que si aquí s'està permetent que hi hagi una
00:10:33:00 paternitat dita natural entre dues dones, tot i que una de les dues no tingui res de biològic i que desquadri completament el
00:10:42:00 concepte de filiació occidental fins ara, i ells es demanen per què a ells no els poden reconèixer el fet de ser
00:10:47:00 dos pares naturals, perquè per adopció sí que existeix.

Ells no reivindiquen que es legalitzi, perquè és un tema molt delicat, però sí reivindiquen que la no inscripció dels seus fills al registre civil comporta una
00:11:11:00 discriminació als fills i que, segons ells, és
00:11:15:00 anticonstitucional, perquè tot nen té dret a ser espanyol.

Aquests arguments reivindicatius es basen en la
00:11:26:00 igualtat de tracte i no discriminació, han anat evolucionant. El que és interessant són les
00:11:32:00 posicions ideològiques i morals, com
00:11:37:00 l'esglèsia catòlica, que moltes vegades es troba amb el
00:11:41:00 feminisme en aquest debat. Jo he volgut separar-me'n i, des d'una tradició del
00:11:51:00 pluralisme lliberal i
00:11:53:00 pluralisme ètic francòfon, he apostat per una
00:11:59:00 ètica de mínims, racional i laica. Per això he
00:12:06:00 desconstruït alguns dels arguments en bioètica contra la
00:12:10:00 gestació per subrogació.

Els
00:12:15:00 arguments de la bioètica a favor d'un demarcament coercitiu d'aquestes pràctiques són 4:

1)
00:12:21:00 La protecció dels més vulnerables

2)
00:12:24:00 La por d'una pendent fatal

3)
00:12:26:00 El respecte per la dignitat humana

4)
00:12:28:00 El caràcter sagrat de la vida

Des d'una
00:12:31:00 posició d'ètica mínima es poden
00:12:33:00 relativitzar aquests quatre arguments, sobretot els que tenen un caràcter alarmista i que han estat els més recurrents des de les posicions conservadores en moments històrics de grans canvis socials.

La
00:12:47:00 por d'una pendent fatal és la por de relliscar vers un resultat horrible, és un raonament alarmista. Es comença, per exemple en el cas de
00:13:00:00 l'avortament, per autoritzar-lo, s'acabarà permetent l'infanticidi i per descriminalitzar l'homicidi voluntari.

En el cas de la
00:13:10:00 gestació subrogada, s'afirma que existeix un mercat de mares de lloguer que presenta característiques repugnants: dones obligades a portar una criatura d'una altra persona perquè estan en una posició econòmica i social vulnerable, per amenaça o força, mal
00:13:43:00 gestació per subrogació ha d'estar
00:13:46:00 universalment prohibida. Cal apuntar que aquests riscs catastròfics els trobem en altres pràctiques que concerneixen a la bioètica, com el tràfic d'òrgans, i, per tant, no es prohibeix.

Aquests discursos contrasten amb els testimonis que he recollit d
00:14:02:00 processos de paternitat de parelles gais a Califòrnia, guiats per
00:14:05:00 preocupacions ètiques molt importants i que aquestes dones trien portar un infant de manera autònoma i amb plena voluntat. Perquè a
00:14:13:00 Califòrnia està molt
00:14:14:00 legislat: la mare ha de treballar i ha d'haver tingut fills abans.

L'altre argument és el de la
00:14:25:00 dignitat humana, que s'utilitza de forma molt
00:14:30:00 paternalista. Us ho resumeixo amb un cas molt breu: als Estats Units, l'Emkes, l'antic president del Consell de Bioètica nord-americà, en nom del respecte per la dignitat humana, es posicionà en contra de la cirurgia estètica, el canvi de sexe i l'avortam
00:15:04:00 síntesi dels testimonis de les parelles gais que han recorregut a la
00:15:06:00 gestació per subrogació, que ens ensenyen que:

1)
00:15:11:00 El procés de paternitat de les parelles gais és un procés madurat en un plaç de temps molt llarg, lent, dificultós, costós a nivell econòmic, emocials, íntims, socials i pràctics.

2) El fet de recórrer a la
00:15:27:00 gestació per subrogació és una
00:15:29:00 decisió ferma i conscienciada.

3)
00:15:33:00 El procediment ètic, moral i responsable està present en totes les etapes i en totes les vivències de paternitat amb gestació per subrogació.

4)
00:15:41:00 Les parelles gais són molt escrupoloses èticament parlant quan opten per aquesta opció i la
00:15:48:00 relació amb la gestant va molt més enllà d'una simple relació contractual i les parelles gais són molt conscients de les dificultats socials amb que viuen iposseeixen tots els recursos necessaris per poder protegir els seus fills.

Personas y entidades:

Duración: 16m 15s

Grabado en: 25.10.2012

Taula rodona: El canvi des de la biologia, l’ètica i el dret

Compartir video