Diapositiva 1 / 24

Autor de la transcripció:: Edgar

00:00:00:00 Presentació a càrrec de la Tinent Alcalde Lídia Muñoz Cáceres
00:04:41:00 Presentació a càrrec de la Presidenta dels Centres d'Estudis Comarcals. Sra. Conchita Sánchez
00:11:04:00 Presentació a càrrec de la Dra. Mercè Renom, coordinanora d'aquesta recerca col·lectiva i investigadora en el grup de recerca de la Universitat de Barcelona (UB) sota el tema de treball, gènere i institucions.
00:12:31:00 Novena recerca col·lectiva. Setmana Tràgica: l'ensenyament. Ferrer i Guàrdia, víctima de la Setmana Tràgica. Ensenyament laic, ensenyament lliure i repressió per part de l'Esglèsia catòlica i la societat enmarcada en el context d'aquesta.asdasd
00:14:14:00 Quan veus la trajectòria d'uns mestres vas veient en què consisteix aquesta dificultat de seguir exercint un ensenyament lliure.
00:15:40:00 El context del seguiment de la Pilar López Zappino és un context que passa per Sabadell, les Illes Balears, i per altres indrets de l'àmbit català.
00:16:13:00 També m'ha semblat interessant remarcar que el mestre Esteve va néixer en una família de Sabadell en un àmbit de la ciutat molt progressista en uns moments en que Catalunya i Espanya es transformaven.
00:16:38:00 Es tracta del Sexenni democràtic, des de 1868 a 1874, la reina va haver de marxar... Es va proclamar la república al 1873, al 1874 aquella república va fallar i al 1875 torna a instaurar-se la monarquia.
00:17:00:00 En aquell moment la família té 3 fills, molt significatiu pel Mestre Guarro i aquesta instauració de la monarquia al 1875 semblava que posava ordre i instaurava dos partits que entre ells es tornaven.
00:17:26:00 Van passar una colla d'anys i al 1909 succeeix la Setmana tràgica que és un esclat d'incorformisme respecte a aquella situació de contracció de possibilitats (el republicanisme havia estat molt important i no trobava les vies d'expanxió), i finalment el 3
00:17:55:00 Són períodes tensos en els que passa el que la M.Luz Retuerta ens explicarà.
00:18:51:00 La Pilar López Zappino vivia davant de l'Ateneu, des dels anys 1920 a l'any 1936 al Carrer on hi ha ara l'autoescola casa dels massovers de Can Falguera **
00:19:21:00 Fotografies proporcionades pel net de Pilar Zappino que viu a Venezuela ja que els nets es van haver d'exiliar allà.
00:19:59:00 Temes dels que parlarem avui: Necessitat de recuperar aquestes dones ocultes de la història local, què sabem de la Pilar López Zappino (no en sabem molta cosa), què és el projecte de l'Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia i de la trajectòria profes
00:21:05:00 La Beca Blanca Barbiera . Historiadora bruixeria. Cal fer recercai cal divulgar-la i això és una mica el que fem a l'Arxiu i amb el programa de la dona en el Centre.
00:21:50:00 També hem recuperat una dona de Sant Feliu de Llobregat, llavors anònima: la Neus Miró, una de les primeres advocades de Catalunya i va patir molt la repressió franquista.
00:22:16:00 Isabel Segura. Visivilitzant les dones.
00:23:04:00 Com comença la història de la Pilar López Sapino. El Mestre Esteve Guarro. Arriben el gener de 1910 quan reobren les escoles de l'Ateneu que havien estat tancades en tant que era una escola racionalista i, en motiu de la represssió de la Setmana Tràgica v
00:24:00:00 ...demana a Esteve Guarro que vingui a Sant Feliu de Llobregat per fer-se primer càrrec com a professor de les escoles i després, més tard, com a director de les escoles.
00:24:14:00 Ells estan fugint de tot aquest procés de repressió, alguns companys d'ells han d'emigrar i ells aconsegueixen passar més desapercebuts però estan fugint perquè acaven de tancar una escola de Lloret per ser també una escola racionalistes.
00:24:34:00 El Mestre Esteve va ser prou conegut que va exercir a Sant Feliu de Llobregat fins l'acabament de la guerra civil espanyola.
00:24:43:00 Després ell també va patir la repressió i també va deixar d'exercir de mestre quan les escoles es van incautar per la parròquia. Es va transformar les escoles de l'Ateneu en l'Acadèmia San Fernando.
00:24:59:00 La Pilar López Zappino, quan va arribar aquí, també era mestra però és molt desconeguda.
00:25:12:00 Trajectòria de la Pilar López Zappino, nascuda a Murcia el 14 de maig de 1883. S'hauria d'anar a Murica per saber més coses del seu orígen.
00:26:29:00 En el cas del Mestre Esteve, de Sabadell, sabem més coses a través dels arxius municipals i de la Fundació Bosch i Cardellach.
00:26:53:00 El que sí sabem és que era una mestra de l'Escola Moderna de Barcelona. Ja és a Barcelona als seus 22 anys. Desconeixem quan arriba.
00:27:35:00 Marxa cap a Menorca amb el Mestre Esteve Guarro on ell va a dirigir unes escoles anarquistes que feia poc que s'havien fundat al 1904. Sabem d'ella del 1905 quan Francesc Ferrer i Guàrdia, l'envia a Menorca per a que doni suport a l'altre mestre. Segurame
00:28:26:00 Entorn sociopolític de la parella Pilar López i Mestre Esteve. Ell era d'un entorn obrer, a Sabadell, llavors la 2ª ciutat industrial d'Espanya, li deien la Manchester catalana. Ell va a una escola d'escolapis (religiosa) però a mesura que es va fent gran
00:37:23:00 Es troben junts en una escola que crea la federació d'obrers de Menorca, en un barri de treballadors de Maó, un barri amb problemes de prostitució i alcoholisme. Allà van anant introduint tota una sèrie de pedagogies racionalista i científica en un contex
00:38:30:00 El pedagog principal era Joan Mir Mir que era un llibertari anarquista i maçó.
00:38:37:00 Els mestres canviaven molt perquè continuament tancaven les escoles a causa de la repressió.
00:39:00:00 Ideari de l'ecola: Racionalista, anticlerical, filoanarquista (no tots els mestres eren anarquistes). Cultura general, solfeig, piano, esperanto.
00:40:06:00 Caldria anar a l'arxiu de Maó per saber si encara es conserva documentació sobre aquesta entitat.
00:40:43:00 Aquesta federació era una mica intolerant. No es podia casar ningú. Estaven molt en contra de la família convencional. Alba Rosell i l'Esperança anaven cap a Maó precisament per incorporar mestres menys radicals que les companys de la Pilar López i Mestre
00:42:32:00 Aquest atemptat implica una repressió molt bèstia. Mateo Morral, mestre de l'Escola Moderna, bibliotecari i traductor, ha de protegir-se de la repressió que fa tancar molts centres i escoles. Llavors marxen de Maó.
00:43:08:00 La següent dada que tenim d'ells és que estan a l'Escola Moderna de Gràcia. És una escola inserida en el programa educatiu de Ferrer i Guàrdia. Neix la seva única filla, la Eleonora coneguda com a Nora. Viuen al barri de Gràcia on hi havia sectors molt pr
00:44:10:00 Moviments de renovació pedagògica, uns eren anarquistes i d'altres no, grups espiritistes (eren anticlericals però tenien un sentit molt humanista i espiritual del sentit de la vida). Era una espiritualitat arrelada amb tots aquests moviments com per exem
00:45:43:00 Pot semblar avui molt estrany però precisament els primers moviments feministes de Catalunya estan vinculats a l'esperitisme. Però no és un espiritisme tal i com l'entenem ara, cal contextualitzar-lo. És un espiritisme que és com un alliberament, és també
00:46:11:00 Un dels exemples seria l'Amalia Domínguez, una de les primeres feministes. Ella era espiritista. Després l'espiritisme va adquirir un to diferent i desarrelat de tot el context d'on neix.
00:46:39:00 També tenia un aspecte internacionalista (aquest espiritisme), d'aquí l'interès per fomentar l'esperanto com a llengua. Era una de les llengües que s'ensenyava a les escoles racionalistes.
00:47:03:00 Aquí, també els hi va durar poc perquè es va fer el judici de Mateo Moral i també el judici de Ferrer i Guàrdia. Hi ha doncs, una onada de repressió molt forta i tanquen aquesta escola Moderna de Gràcia.
00:47:44:00 El següent projecte educatiu és l'Escola Horaciana de Lloret de Mar i hi estan de 1907 al 1909. També és una escola de coeducació. Fundada per Pau Vila el 1905 i que funcionà fins el 1912 en diversos indrets de Catalunya, és una escola ja no tan anarquist
00:48:51:00 Però sembla que ells (el professorat i direcció de l'Escola Horaciana de Lloret de Mar) no eren tan neutres com ho pretenia el seu fundador, ja que ell mateix, en Pau Vila en les seves memòries, quan menciona l'escola diu que a Lloret s'ha apartat del
00:49:22:00 Joan Maragall era creient i donava suport a aquesta escola però en l'ideari que es dóna en la propaganda d'aquesta escola es llegeic textualment " (...) respeto absoluto a hombre e ideas, exlusión de todo tipo de dogmatismos o tendencia religiosa".
00:50:09:00 Ells no feien religió però, en teoria, eren indiferents a la religió però ser indiferents a la religió (és a dir no fer religió i no pronunciar-se) ja era molt en aquella època; era ser anticlerical encara que no diguéssin res (després es veurà).
00:50:26:00 Pel que fa a la moral, envoltar els nens d'un tracte humà i afectuòs; això era molt per l'època. Penseu que els càstics era el més freqüent i la disciplina era molt i molt important. L'educació ha de desvetllar aquelles virtuts que cada persona té diferen
00:51:33:00 ixò semblaria ara molt normal però llavors era una cosa súper avançada.
00:51:40:00 Pel que fa als aspectes intel·ctuals, a la època l'educació es fonamentava en la memòria i, en l'Escola Moderna, l'aprenentatge passa per altres vies sobretot per l'observació i l'experimentació. D'aquí totes les excursions que fan, el contacte amb la nat
00:52:32:00 Foto de Lloret del mestre en una excursió científica.Veiem a la Pilar amb nenes i nens (escola mixta).
00:53:05:00 Foto 2 de l'excursió al 1908 amb la mare de la Pilar i la Nora, la filla de la Pilar.
00:53:23:00 Escola Horaciana, Horaris, i matèries. Dibuix artístic, esperanto... Al 1907 es crea el centre d'Estudis Catalans i els mestres no sabien escriure en català i encara no ensenyaven en català. En Ferrer i Guàrdia no era especialment catalanista i l'Escola M
00:54:33:00 Precisament, el Mestre Esteve discrepava una mica del seu mestre Ferrer i Guàrdia perquè ell sí que considerava que s'havia d'ensenyar en la llengua materna, en aquest cas en el català.
00:54:47:00 Segurament ells ja havien començat a introduir el català tot i que la Pilar no era de llengua materna catalana i habitualment ella parlava castellà; però podia parlar en català.
00:55:07:00 Bé, però aquesta escola també va tenir la oposició de les forces vives. Altra vegada passa el mateix: Hi ha una junta d'instrucció pública que s'oposa a aquesta escola tot i que tenia tots els permisos governatius i podia funcionar perfectament. Però tot
00:55:58:00 Arguments del rector per tancar l'escola: que no hi ha religió, i la coeducació. Aquests són els dos pilars que fan perillosa l'escola.
00:56:11:00 "(...) Prescinde por completo de la religión. Es cierto que dice que no la ataca por modo directo ni la pone en controversia ni en entredicho pero el mero hecho de manifestarse indiferente para con ella denota una oposición a sus preceptos que en modo alg
00:56:38:00 "(...) considerando bien fundadas las razones de caracter moral y jurídica en que se basa, para manifestarse opuesto a la concesión que la simultaniedad de los 2 sexos que patrocina y consiente la mentada escuela y la circunstancia de estar inmediatas y c
00:57:18:00 Aquest era el discurs dominant d'aquell moment
00:57:25:00 Però tornen a aconseguir que l'escola s'obri però llavors la setmana tràgica suposa el tancament definitiu d'aquesta escola i tanquen totes les escoles racionalistes d'aquell moment amb l'afusellament de Ferrer i Guàrdia.
00:57:51:00 La parella ha de deixar Lloret de Mar fins que arriben a Sant Feliu, a l'escola de l'Ateneu.
00:58:04:00 Llavors l'Ateneu estava al carrer Pau de Sant Pere.
00:58:45:00 És curiós que la majoria d'aquests mestres no tenien la formació reglada. Ells estaven en contra de l'ensenyament reglat a l'escola de magisteri perquè era totalment el que ells combatien, ensenyament memorístic, basat en la religió... Ells no anaven a aq
00:59:15:00 Però clar, després els hi demanen cada vegada més una titolació oficial i el Mestre Esteve l'havia fet però en canvi, per la Pilar, això significa que acaba la seva vida professional.
01:01:02:00 A partir de llavors, a Sant Feliu ja veuen que és una gran repressió i intenten moderar-se igual que ho fa l'Ateneu que d'aquell "Ateneo Libre del Llobregat" que era el nom que va rebre, passa a anomenar-se "Ateneo del Llobregat" tot perdent "Libre" a par
01:02:10:00 Foto del matrimoni amb la seva filla.
01:02:34:00 Mestres associats per protegir-se d'alguna manera: Asociación de Profesores de los Centros de Cultura de Cataluña y de los Ateneos.
01:04:19:00 A partir de la dictuadura de Primo de Rivera tot queda més tapat i més reprimit.
01:05:19:00 Testimoni oral de Joana Raspall. La Joana Rspall i la Pilar López eren veïnes. Al 2008, la Joana Raspall parla d'ella i la recordava de quan l'havia tingut de mestre entre els 10 i 11 anys. Els records d'ella eres records d'una nena i la veia estranya.
01:06:37:00 Joana Raspall disfrassada en un carnaval amb la Nora.
01:07:09:00 (la Pilar López Zappino) "(...)era una dona esquerpa, era molt estranya, molt sèria, no la vaig veure riure mai (...)" , "(...) vivia apartada de tothom, no tenia amigues (...)"
01:08:33:00 El pare de la Joana era republicà i membre de la junta de l'Ateneu (anticlerical...).
01:09:27:00 Anècdota esplicada per la Joana Raspall sobre la Pilar López Zappino. Els horaris de l'escola fets en base als horaris de les mares i pares que treballaven a les fàbriques. De 10h a 11h:30 ja que de les fàbriques es plegava de treballar a les 12h per dina
01:14:41:00 Maria Pere.
01:15:06:00 Aplaudiments.
01:15:18:00 Torn de preguntes
01:16:02:00 Quan arriben a Sant Feliu, la Pilar López Zappino desapareix dels arxius
01:17:05:00 Després d'anys, el net de l'Esteve i de la Pilar, l'Esteve (?) Guarro, advocat a Caracas, em va enviar les fotografies des de Venezuela. Ell va neixer en plena guerra civil i els seus pares, la Nora i (Guart?) van anar cap a l'exili.
01:19:04:00 La Nora (Eleonora) actuava en un grup de música, crec que de jazz...
01:20:52:00 -Crèdits-

Persones i Entitats:

Durada: 1h 15m 9s

Enregistrat a: 08.03.2018

Pilar López Zappino va ser una dona nascuda al 1883 involucrada en l'escola lliure. Va exercir com a mestre tot sent deixebla de Ferrer i Guàrdia, juntament amb la seva parella Esteve Guarro i Elies. El “mestre Esteve” ha estat sempre molt conegut i reconegut, però ella és desconeguda entre la gent de Sant Feliu de Llobregat. A la conferència ens apropem a la trajectòria d’aquesta dona en el marc de la construcció d’una cultura obrera i popular. Ens apropem a les bases d’un ensenyament alternatiu a l’hegemònic impartit per les escoles religioses que gaudien del suport de l’Estat i del favor de la burgesia.
Mètodes educatius que ara ens semblen normals eren llavors rebutjats pel puritanisme de l'Esglèsia i de la població més estesa. Tractarem sobre les dificultats que va tenir la parella a l'hora de fer de docents d’aquestes escoles durant el període anterior a la repressió que va seguir a la Setmana Tràgica, abans que l’afusellament de Ferrer i Guàrdia trunqués aquell projecte renovador. I, com en el cas de Pilar López i altres mestres, les dificultats per exercir van ser superiors.
Organitzada per l' Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, Arxiu Comarcal del Baix Llobregat i Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat

Comparteix el vídeo