VideoText.cat

Té un fill però es queda viuda. Llavors comença la guerra de secessió americana. Ella és partidària del Sud però el fill és partidari del Nord i entra a l'exèrcit del nord on el maten a la guerra. Llavors la Felissa torna a Barcelona.

Diapositiva 2 / 15

← →

↑ Borrar
00:00:13:00 Presentació regidora Sant Feliu
00:02:51:00 Presentació M.Luz
00:07:56:00 Dra. Carme Sanmartí: Bona tarda. Agraïments
00:08:23:00 Això és el resultat de molts amys de recerca
00:08:29:00 amb la meva germana Montserrat Sanmartí, professora de la Universitat Rovira i Virgili.
00:08:36:00 Hem treballat les cartes des de l'any 2002. Per tant portem 15 anys immerses en els arxius i en la correspondència.
00:09:07:00 Hem hagut d'investigar 25 metres lineals de prestatgeries. Les cartes de dones són difícils de trobar.
00:09:17:00 Arxiu Nacional de Catalunya. Hem treballat 5 famílies: Una és la família Moragas, que eren de Valls, (Estanislau Figueres, Narcís Oller...)
00:09:51:00 Els Baldrich, Els Ixart, Els Castellarnau, i una família que es diu Prats. EN total hem treballat 5 famílies que residien de Valls o a Tarragona.
00:10:03:00 Per això els arxius estan fonamentalment a Valls o a Tarragona i alguna cosa a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
00:10:16:00 Cartes que, en general, es considerava que no tenien cap interès i no les guardaven. Per això trobar cartes de dones és molt complicat.
00:10:37:00 La meva germana Montserrat Sanmartí, que ella és de palografia i de ciències històriques i instrumentals, és la que s'ha dedicat a buscar els fons.
00:10:59:00 Dels Moragas hi ha unes 500 cartes de dones. Els Baldrich en tenen unes 400. És un fons que ja és important.
00:11:26:00 Si hem pogut fer aquesta exposició és perquè les famílies van considerar que aquestes cartes s'havien de guardar en un lloc segur i ho van dipositar en els arxius.
00:11:56:00 Per tant aquí hi ha la feina de les pròpies famílies, la feina dels arxius i la feina de nosaltres que arribem allà i que amb la feina dels arxivers i les arxiveres ens ajuden a trobar la documentació.
00:12:05:00 METODOLOGIA PER A L'ESTUDI DE LA CORRESPONDÈNCIA FEMENINA.
00:12:07:00 Per poder treballar bé la correspondència femenina has de començar a estudiar les famílies ja que si no coneixes els homes difícilment arribaràs a les dones.
00:12:20:00 El primer que hem hagut de fer és un arbre genealògic.
00:12:22:00 IM: Arbre genealògic família Baldrich. Arxiu de Valls.
00:13:01:00 Tens cartes però no les pots lligar amb res. És per això que hem trigat tants anys a clarificar-ho.
00:13:10:00 Per poder relacionar les cartes hem hagut d'estudiar les famílies corresponents. Hem hagut de, primer, estudiar els homes que són els qui tenen el nom, els qui custodien els arxius, ja que tenen els negocis, la documentació, etc. Les dones, en general, ge
00:13:29:00 Les dones fins després de la mort de Franco, amb l'excepció de la república, no tenien capacitat ni de vendre ni de comprar ni d'obrir negocis a no ser que fossin vídues. Generaven, doncs, poca documentació.
00:13:51:00 Una de les documentacions que sí van generar en el S.XIX va ser la correspondència.
00:14:21:00 IMATGE ARBRE GEANOLÒGIC DE DONES
00:15:33:00 La família Prats i les monges. Importància de les monges en l'educació.
00:16:32:00 La cura, la vida contemplativa i la salut són àmbits molt importants en els que es movien les monges.
00:16:50:00 Sant Joanistes, del Monestir de Sixena.
00:17:30:00 Burgesia que vivia del comerç o de la terra, o de la indústria...
00:18:06:00 Les dones que hem estudiat treballaven moltíssim.
00:18:29:00 Fargues
00:18:56:00 Dones viudes que postulen per a ser administradores i el proprietari decideix que siguin elles en tant que abans ho eren els marits.
00:19:50:00 Les dones treballen tant en els oficis com a la llar des del S.XVIII fins l'any 1870 aproximadament quan s'acaba una generació de dones.
00:20:09:00 Estudiant la correspondència és molt interessant observar com, molt provablement, el que passa cap el 1870 és que...
00:23:18:00 Manuela Jané, analfabeta, que es va quedar viuda amb 11 fills, es va quedar la botiga i va doblar la fortuna de la família en 15 anys.
00:24:03:00 Manuela Jané dictava les cartes.
00:25:16:00 ... Les famílies es van ennoblint i volen ser rendistes però quan es traslladen a les grans ciutats, a partir de la segona meitat del S.XIX, i els homes es tornen metges, advocats, polítics, (Estanislau Figueras i de Moragas, Narcís Oller, Narcís Oller i
00:26:00:00 El canvi sociològic molt important en el que les ciutats creixen poc. Les dones no poden estudiar una carrera i llavors sí que aquestes dones es queden a casa i coincideix amb aquest creixement de la burgesia de la segona meitat del S.XIX en el qual els
00:26:44:00 Hi ha hagut moltes diferències en la història de les dones.
00:27:25:00 Cas de la Felissa Costa Verge. 1810, Cádiz. De mare madrilenya. El pare forma part de les persones que fan la constitució de Cádiz; estava a la secretaria. El pare era advocat però amb Ferran VII es queda sense feina i llavors l'envien a Amèrica. Llavors
00:29:07:00 La deixa tutoritzada amb els Moragas. Més tard se'n va a Nova York, aprèn anglès.
00:30:06:00 Té un fill però es queda viuda. Llavors comença la guerra de secessió americana. Ella és partidària del Sud però el fill és partidari del Nord i entra a l'exèrcit del nord on el maten a la guerra. Llavors la Felissa torna a Barcelona.
00:30:35:00 Les cartes que tenim de la Felissa Costa Verge ens expliquen la guerra de secessió americana d'una manera maravellosa.
00:30:58:00 Concordat amb la Santa Seu al 1851, guerra del Marroc...
00:31:22:00 La Nicolasa Núñez era igual, interessantíssima.
00:32:05:00 Llavors, en aquest període de finals del S.XIX canvia el discurs i les dones es queden a casa ja que és indicatiu d'un nivell econòmic per part del marit. És a dir, treballava més la meva besàvia que la meva àvia.
00:33:07:00 Totes les dones que us explico diuen "no puc més". Alleten els fills, porten les terres, es barallen, vigilen les dides... És un col·lectiu acotat que ho fa tot.
00:34:47:00 La mort del fills petits. La còlera, la mort de part al S.XIX.
00:35:30:00 Què era la correspondència per elles?
00:35:32:00 --Significat de la correspondència per les dones estudiades--
00:38:19:00 Les cartes són molt variades i expliquen moltes coses
00:39:00:00 Per elles, moltes vegades, els hi era difícil saber el que passava fora d'un entorn molt proper.
00:39:32:00 Els temes que hem recollit aquí són els temes més importants per elles. No hi ha moltes cartes "de amor".
00:39:54:00 Francesca Baldrich festeja amb el novi i són cartes poc apassionades. També tenim cartes entre marit i muller. Són cartes molt maques.
00:40:35:00 Hi ha cartes que reclamen el dèbit marital.
00:40:43:00 Quan hi ha infidelitats les de principi de segle criden molt. En canvi, després ja no ho fan. Les més arriades són les de principis del S.XIX.
00:41:06:00 IM: Carta fàcil de llegir
00:41:13:00 ELS CANVIS DE CAL·LIGRAFIA SEGONS LES ÈPOQUES. COMPARACIÓ DE LES DIFERENTS CARTES.
00:41:33:00 IM: CARTA DE LA NICOLASA NÚÑEZ PASTOR (12 AGOSTO 1836)
00:42:01:00 ALLETAMENT SEXUALITAT I CANSAMENT EN LA MATERNITAT. La Nicolasa recomenava a les filles i en general a que les mares alletessin, com és el que surt a França i a Anglaterra al S.XVIII.
00:43:43:00 El discurs era que mentre alletessin no podien tenir relacions sexuals. L'Esglèsia deia, un any i prou perquè això els homes no ho poden aguantar.
00:44:48:00 Els hi posaven sangoneres a la vulva. L'enbaràs i les pors.
00:45:25:00 LA FIGURA DEL PARE
00:46:06:00 Els homes escriuen de coses que les dones no s'atreveixen com la mort d'un fill. Les cartes dels homes són llavors imprescindibles per saber allò que elles no se senten amb cor de dir.
00:47:08:00 LA RELIGIÓ
00:47:13:00 Les dones tenen un sentiment religiós tan i tan profund.
00:49:11:00 Per elles l'esglèsia era un acte social també. La duresa de la vida estava justificada per la religió. Resignació.
00:50:33:00 OBJECTES DE L'EXPOSICIÓ
00:51:46:00 LA CORRESPONDÈNCIA COM A XARXA DE COL·LABORACIÓ.
00:52:56:00 El que voldria és fer entendre que nosaltres no podem parlar de les dones perquè de dones hi ha hagut moltíssimes i la situació de les dones dins d'un mateix moment d'uns col·lectius i uns altres era molt diferents.
00:53:52:00 Les cartes perden l'interès quan les dones comencen a anar a l'escola els hi fixen el que han de dir i el que han de fer. Perquè això de l'escola ara no hi entraré però és tot un problema, això de l'escola. Aquesta espontaneïtat que tenen quan les edique
00:54:19:00 Canvia el sentiment religiós, canvia la cultura, canvia la informació que tenen i canvia el que escriuen; i és el mateix col·lectiu. I això passa a partir de finals del S.XIX.
00:54:39:00 IM: carta de 1838. administradora pagessa.
00:55:03:00 IM: carta de 1834 d'una dona que es va formar a casa, amb abreviatures. (Paper dolent)
00:55:44:00 IM: Carta de la Nicolasa (bona lletra i bon paper i bona tinta)
00:55:52:00 De vegades eren cartes que era com si truquessin
00:56:03:00 IM: Fotografia de Francesca Baldrich.
00:57:13:00 IM:Carta amb lletra espantosa
00:57:20:00 IM:Fotografia de dones llegint a la vora d'un riu.
00:57:57:00 AGRAÏMENTS.
00:58:16:00 Torn de preguntes. Pregunta sobre la religió i diferències entre la religiositat dels homes i de les dones.
00:59:20:00 Significat sobre els colors de la imatge de l'arbre geanològic.

1 00:00:00:00

-

2 00:11:22:00

-

3 00:41:05:00

-

4 00:41:34:00

-

5 00:45:24:00

-

6 00:54:45:00

-

7 00:55:02:00

-

8 00:55:29:00

-

9 00:55:43:00

-

10 00:56:09:00

-

11 00:57:21:00

-

12 00:59:09:00

-

13 01:01:02:00

-

14 01:03:05:00

-

15 01:04:58:00

-

Documento PDF ZIP

Etiquetas: Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, Dra. Carme Sanmartí, Estudis de Gènere, Mari Luz Retuerta, VideoDossier, Xarxa d'Arxius Comarcals de Catalunya, XAC

Duración: 1h 6m 35s

Grabado en: 09.03.2017

La Dra. Carme Sanmartí ens parla de manera molt amena del resultat de 15 anys d'estudi sobre la correspondència escrita per dones entre el segle XVIII i el secle XX.
Les cartes revelen la vida quotidiana, els sentiments i els coneixements de les dones així com els diferents papers socials al llarg d'aquests segles.